DESCRIPCIÓ DE LES FINQUES ON ES PRODUEIXEN LES LLAVORS

Les Refardes (RE), Mura (Bages): Finca, de 7 hectàrees, a 524 m d’alçada i dins el Parc de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l’Obac, condicions òptimes per la multiplicació de material vegetal. El sòl és franc-argilós, lleugerament bàsic. Clima continental i humit, temperatures molt fredes a l’hivern ja que és un fons de vall. L’aigua de reg és de mina i d’un embassament de la mateixa finca. Producció del 85% de llavors. Inscrits al Consell Català de la Producció Agrà- ria Ecològica (CCPAE) CT/1 377/PE. Es disposa del Títol de Proveïdor de Material Vegetal (RPMV nº ES 09/08-0435).

Mas Serrarica (MS) La Guixa (Osona): Finca argilo-llimosa (1 7% argila i la resta llims) situada a la plana de Vic, a 500 metres d’alçada, de sòls fondals i clima continental amb estius moderats per la marinada. A l’hivern s’hi acumula l’aire fred. L’aigua de reg és majoritàriament de pou, molt rica en calç i també aigua recollida de la pluja.

Cal Valls (CV), Vilanova de Bellpuig (Pla D'urgell): Empresa dedicada des de 1 978 a la producció d’hortalissa i elaboració de sucs i conserves vegetals i de cultiu ecològic. Compten amb l’aval alemany d’agricultura biodinàmica.

El Tros (ET), Juncosa (Les Garrigues): Finca de 5ha. a 400m. d'alçada sol franc argilós, clima continental de secà amb estius molt calorosos. Reg: recollida aigua de pluja. Cultiu: olivera i Boixac

Cal Ton Gros (TG) l'Espluga Calba (Les Garrigues): Familia pagesa dedicada a la ramaderia i agricultura ecològica, producció de corder i farratges per alimentar el ramat, oli d'oliva, ametlles i raïm. Les finques estàn sobre els  450m d'alçada, clima continental de secà amb pluviometria entre els 300 i 400 l m2/any.

Agronatura (AG): Montblanc, Conca de Barberà. Parcel·la entre dos rius de sòl argilós i calcari. L’aigua de reg prové d’una resclosa de pedra natural alimentada del riu Francolí.

La Fanecada (LF) Cardedeu (Vallès Oriental): finca situada a peu del Montseny, sobre material detrític al·luvials, amb la terra franco-argilosa i regada amb l'aigua del petit embassament de Vallfornés. Es conreen dues hectàrees d'horta, de varietats tradicionals i en ecològic, en un clima mediterrani temperat, però amb fortes gelades al hivern per efecte de la inversió tèrmica típica del Vallès.

La Datzira (DA) Castellcir (Moianès): Finca d’1,80 ha. d’horta de sòl francarenós situada a 530 metres d’alçada, utilitzen aigua de manantial. Tenen clima fred i humit a l’hivern amb estius calorosos. Compost extret del propi ramat de cabres que té la finca.

Mas El Segalàs (LS), Viladrau (Osona): Finca arenosa, situada al Parc Natural del Montseny, a 800 metres d'alçada, amb hiverns freds i estius suaus(de pluviometria força alta). Es rega amb aigua provinent de diverses mines.

L'hort d'en Pau (HP), Teià (Maresme): explotació de 3ha a cavall entre Alella i Teià. La majoria de les finques tenen un sòl franco-arenós, regades amb aigua de pou i de mina. Clima mediterrani amb hiverns suaus sense gairebé cap gelada i estius càlids, però refrescats per la marinada.

Aurora Del Camp (AC) El Masnou (Maresme):  Quasi 20 feixes mirant al mar Mediterrani en una finca de 5ha. La majoria de les feixes són d'un sòl franc-sorrenc. Clima suau, sense gelades hivernals ni extrems de calor a l'estiu.  Aigua de pou i poca pluja.

Horts del Llobregat (HL) St. Vicenç dels Horts, (Baix Llobregat): El nom del projecte prové de la toponímia del poble en temps de República quan els seus avis ja treballaven la terra a la comarca. Actualment en Roger treballa 2,5 ha repartides en 5 trossos de terra franco-arenosa. Bon clima sense gelades a l'hivern. Reg a manta i poca pluja. 

Les Marines del Tugas, (MT), Viladecans, (Baix Llobregat): Fa 3 generacions que es dediquen a la producció de fruita i verdura. La finca té 9 ha, terra de delta, s'ha anat formant del que baixava de la riera de St Climent. Reguen d'un aqüífer enorme que hi ha sota la fnca, pou artesià a 35 metres. El reg és per goteix, aspersió i a manta. Fan venta directa de verdures al mercat de St Andreu, a un local a St Climent i a peu de finca.

Cal Pauet (PA) L’Espunyola (Berguedà): Fa mes de nou generacions que hi menen la terra. Cria de bestiar i producció de farratges i grana pel consum humà i animal. Usen la biodinàmica com a mètode de treball, on s’estableix una relació entre la terra i el cosmos.

Mas Collbahí (MI), Mieres (Garrotxa): Finca franco-argilosa, vessant encarada a sud-est, guardada de la tramuntana a 550 metres d’alçada, amb la vall de Mieres a sota. Terreny enfeixat, clima mediterrani. Hiverns no tan freds com a la vall. L’aigua de reg és majoritàriament de pou, té un punt de sofre i també de recollida de pluja. Finca abandonada feia 60 anys, recuperada amb coherència des de fa 6 anys, dedicada a l’agricultura ecolò- gica.

Can Bosc del Baró (CB), Foixà (Baix Empordà): Finca situada on el riu Ter desemboca a l'Empordà. De terreny molt prim, amb molta aigua d’excel·lent qualitat al subsòl que s’extreu a través d’un pou. Clima temperat per la influencia del mar, beneït sovint per la tramuntana, però amb fortes glaçades a l'hivern pel fet d’estar just en el canal d’influència del riu. Inscrita en el CCPAE des del 2003.

FORMEM PART I PARTICIPEM ACTIVAMENT

Red de semillas: “Resembrando e Intercambiando” www.redsemillas.info.

Des de la Red de Semillas ens preocupa que ja no són els agricultors, ni els governs que estan prenent les decisions fonamentals de què i com sembrar o de com i a qui vendre. Són les corporacions que dominen el sistema agroalimentari global i els que prenen les decisions de com conservar el sòl, l’aigua i els recursos naturals.

Davant aquesta situació no hi ha negociació possible. Cal idear noves i nombroses formes de defensa i resistència per tal que puguem decidir què i com volem menjar, i què i com volem cultivar.

S’organitzen assemblees, reunions, tasques de divulgació mitjançant fires, revistes, butlletins, publicacions, llibres, etc,.. organització de cursos, jornades, xerrades, estudis i tot tipus d’acció formativa professional o econòmica. 

També es dedica a la promoció de projectes d’investigació, desenvolupament i transferència tecnològica sobre biodiversitat agrícola i el seu ús en sistemes agraris alternatius.

XARXA CATALANA DE GRANERS www.graners.wordpress.com

Som un grup de gent que des del 2004 treballem per crear una xarxa de graners locals autogestionats i fomentar el  lliure intercanvi de llavors i informació.

EcoLlavors (Garrotxa) ecollavors@gmail.com 
Triticatum (Garrotxa) triticatum@gmail.com 
L’Almaixera (Tarragona) almaixera@mundoalternativo.org 
Banc de llavors Orientals (Vallès Oriental) 
llavorsorientals@gmail.com 
Esporus (Bages) www.esporus.org
Les Refardes (Bages) 
Arboreco (Baix Empordà) http://www.arboreco.net/
La Caseta (Alt Penedès) lacaseta.artesania@gmail.com http//www.producteslacaseta.blogspot.com.es

Banc de llavors de Collserola (Barcelonès) masiacalmando@gmail.com 

OBJECTIUS:
Denunciar i lluitar contra la privatització/especulació vers la biodiversitat. 
Reivindicar i fomentar el dret de guardar, reproduir, multiplicar, intercanviar, donar, compartir, vendre i regalar lliurement les llavors de varietats tradicionals per 
part de pagesos i aficionats. 
Coordinar els graners de la Xarxa, empoderar-nos i tenir incidència política en tot el relacionat amb la biodiversitat 
cultivada, de forma assambleària i horitzontal. 
Donar suport a la creació de nous graners 
Elaboració de fitxes comunes de caracterització agronòmica, organolèptica i etnobotànica i crear una base de dades comú 
Coordinar la recerca, preservació i multiplicació de varietats tradicionals i la seva cultura associada. 
Fomentar un model de petita agricultura diversificada, 
local i familiar/col·lectiva. 
Recolzar i coordinar-se amb projectes afins per la sobirania i autonomia alimentària, l’accès a la terra i l’aigua. 
Divulgar la tasca que duem a terme 
www.facebook.com/xarxagraners 

CROQUEURS DE CARROTTES

L’associació es va formar el 2005 per tal de identificar les espècies amenaçades per l’erosió genètica, per capacitar als seus membres pel manteniment i avaluació, per fomentar l'intercanvi de coneixements entre els seus membres i amb els seus socis. El novembre de 2009, l’associació estava integrada per sis empreses artesanals de llavors en producció ecològica (quatre de França, una de Bèlgica i una catalana). L'objectiu principal és implicar als pagesos, aficionats a l'horta, restauradors i consumidors per tal que entre tots sigui possible un relleu cultural i agronòmic que s'ha anat generant durant els darrers 10.000 anys i evitar la seva desaparició