Nuevo producto
LLavors de proximitat recuperades i ecologique
Este producto ya no está disponible
Disponible el:
Les Refardes (RE), Mura (Bages): Finca, de 7 hectàrees, a 524 m d’alçada i dins el Parc de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l’Obac, condicions òptimes per la multiplicació de material vegetal. El sòl és franc-argilós, lleugerament bàsic. Clima continental i humit, temperatures molt fredes a l’hivern ja que és un fons de vall. L’aigua de reg és de mina i d’un embassament de la mateixa finca. Producció del 85% de llavors. Inscrits al Consell Català de la Producció Agrà- ria Ecològica (CCPAE) CT/1 377/PE. Es disposa del Títol de Proveïdor de Material Vegetal (RPMV nº ES 09/08-0435).
Mas Serrarica (MS) La Guixa (Osona): Finca argilo-llimosa (1 7% argila i la resta llims) situada a la plana de Vic, a 500 metres d’alçada, de sòls fondals i clima continental amb estius moderats per la marinada. A l’hivern s’hi acumula l’aire fred. L’aigua de reg és majoritàriament de pou, molt rica en calç i també aigua recollida de la pluja.
Cal Valls (CV), Vilanova de Bellpuig (Pla D'urgell): Empresa dedicada des de 1 978 a la producció d’hortalissa i elaboració de sucs i conserves vegetals i de cultiu ecològic. Compten amb l’aval alemany d’agricultura biodinàmica.
El Tros (ET), Juncosa (Les Garrigues): Finca de 5ha. a 400m. d'alçada sol franc argilós, clima continental de secà amb estius molt calorosos. Reg: recollida aigua de pluja. Cultiu: olivera i Boixac
Cal Ton Gros (TG) l'Espluga Calba (Les Garrigues): Familia pagesa dedicada a la ramaderia i agricultura ecològica, producció de corder i farratges per alimentar el ramat, oli d'oliva, ametlles i raïm. Les finques estàn sobre els 450m d'alçada, clima continental de secà amb pluviometria entre els 300 i 400 l m2/any.
Agronatura (AG): Montblanc, Conca de Barberà. Parcel·la entre dos rius de sòl argilós i calcari. L’aigua de reg prové d’una resclosa de pedra natural alimentada del riu Francolí.
La Fanecada (LF) Cardedeu (Vallès Oriental): finca situada a peu del Montseny, sobre material detrític al·luvials, amb la terra franco-argilosa i regada amb l'aigua del petit embassament de Vallfornés. Es conreen dues hectàrees d'horta, de varietats tradicionals i en ecològic, en un clima mediterrani temperat, però amb fortes gelades al hivern per efecte de la inversió tèrmica típica del Vallès.
La Datzira (DA) Castellcir (Moianès): Finca d’1,80 ha. d’horta de sòl francarenós situada a 530 metres d’alçada, utilitzen aigua de manantial. Tenen clima fred i humit a l’hivern amb estius calorosos. Compost extret del propi ramat de cabres que té la finca.
Mas El Segalàs (LS), Viladrau (Osona): Finca arenosa, situada al Parc Natural del Montseny, a 800 metres d'alçada, amb hiverns freds i estius suaus(de pluviometria força alta). Es rega amb aigua provinent de diverses mines.
L'hort d'en Pau (HP), Teià (Maresme): explotació de 3ha a cavall entre Alella i Teià. La majoria de les finques tenen un sòl franco-arenós, regades amb aigua de pou i de mina. Clima mediterrani amb hiverns suaus sense gairebé cap gelada i estius càlids, però refrescats per la marinada.
Aurora Del Camp (AC) El Masnou (Maresme): Quasi 20 feixes mirant al mar Mediterrani en una finca de 5ha. La majoria de les feixes són d'un sòl franc-sorrenc. Clima suau, sense gelades hivernals ni extrems de calor a l'estiu. Aigua de pou i poca pluja.
Horts del Llobregat (HL) St. Vicenç dels Horts, (Baix Llobregat): El nom del projecte prové de la toponímia del poble en temps de República quan els seus avis ja treballaven la terra a la comarca. Actualment en Roger treballa 2,5 ha repartides en 5 trossos de terra franco-arenosa. Bon clima sense gelades a l'hivern. Reg a manta i poca pluja.
Les Marines del Tugas, (MT), Viladecans, (Baix Llobregat): Fa 3 generacions que es dediquen a la producció de fruita i verdura. La finca té 9 ha, terra de delta, s'ha anat formant del que baixava de la riera de St Climent. Reguen d'un aqüífer enorme que hi ha sota la fnca, pou artesià a 35 metres. El reg és per goteix, aspersió i a manta. Fan venta directa de verdures al mercat de St Andreu, a un local a St Climent i a peu de finca.
Cal Pauet (PA) L’Espunyola (Berguedà): Fa mes de nou generacions que hi menen la terra. Cria de bestiar i producció de farratges i grana pel consum humà i animal. Usen la biodinàmica com a mètode de treball, on s’estableix una relació entre la terra i el cosmos.
Mas Collbahí (MI), Mieres (Garrotxa): Finca franco-argilosa, vessant encarada a sud-est, guardada de la tramuntana a 550 metres d’alçada, amb la vall de Mieres a sota. Terreny enfeixat, clima mediterrani. Hiverns no tan freds com a la vall. L’aigua de reg és majoritàriament de pou, té un punt de sofre i també de recollida de pluja. Finca abandonada feia 60 anys, recuperada amb coherència des de fa 6 anys, dedicada a l’agricultura ecolò- gica.
Can Bosc del Baró (CB), Foixà (Baix Empordà): Finca situada on el riu Ter desemboca a l'Empordà. De terreny molt prim, amb molta aigua d’excel·lent qualitat al subsòl que s’extreu a través d’un pou. Clima temperat per la influencia del mar, beneït sovint per la tramuntana, però amb fortes glaçades a l'hivern pel fet d’estar just en el canal d’influència del riu. Inscrita en el CCPAE des del 2003.
Des de la Red de Semillas ens preocupa que ja no són els agricultors, ni els governs que estan prenent les decisions fonamentals de què i com sembrar o de com i a qui vendre. Són les corporacions que dominen el sistema agroalimentari global i els que prenen les decisions de com conservar el sòl, l’aigua i els recursos naturals.
Davant aquesta situació no hi ha negociació possible. Cal idear noves i nombroses formes de defensa i resistència per tal que puguem decidir què i com volem menjar, i què i com volem cultivar.
S’organitzen assemblees, reunions, tasques de divulgació mitjançant fires, revistes, butlletins, publicacions, llibres, etc,.. organització de cursos, jornades, xerrades, estudis i tot tipus d’acció formativa professional o econòmica.
També es dedica a la promoció de projectes d’investigació, desenvolupament i transferència tecnològica sobre biodiversitat agrícola i el seu ús en sistemes agraris alternatius.
Som un grup de gent que des del 2004 treballem per crear una xarxa de graners locals autogestionats i fomentar el lliure intercanvi de llavors i informació.
EcoLlavors (Garrotxa) ecollavors@gmail.com
Triticatum (Garrotxa) triticatum@gmail.com
L’Almaixera (Tarragona) almaixera@mundoalternativo.org
Banc de llavors Orientals (Vallès Oriental)
llavorsorientals@gmail.com
Esporus (Bages) www.esporus.org
Les Refardes (Bages)
Arboreco (Baix Empordà) http://www.arboreco.net/
La Caseta (Alt Penedès) lacaseta.artesania@gmail.com http//www.producteslacaseta.blogspot.com.es
Banc de llavors de Collserola (Barcelonès) masiacalmando@gmail.com
OBJECTIUS:
Denunciar i lluitar contra la privatització/especulació vers la biodiversitat.
Reivindicar i fomentar el dret de guardar, reproduir, multiplicar, intercanviar, donar, compartir, vendre i regalar lliurement les llavors de varietats tradicionals per
part de pagesos i aficionats.
Coordinar els graners de la Xarxa, empoderar-nos i tenir incidència política en tot el relacionat amb la biodiversitat
cultivada, de forma assambleària i horitzontal.
Donar suport a la creació de nous graners
Elaboració de fitxes comunes de caracterització agronòmica, organolèptica i etnobotànica i crear una base de dades comú
Coordinar la recerca, preservació i multiplicació de varietats tradicionals i la seva cultura associada.
Fomentar un model de petita agricultura diversificada,
local i familiar/col·lectiva.
Recolzar i coordinar-se amb projectes afins per la sobirania i autonomia alimentària, l’accès a la terra i l’aigua.
Divulgar la tasca que duem a terme
www.facebook.com/xarxagraners
L’associació es va formar el 2005 per tal de identificar les espècies amenaçades per l’erosió genètica, per capacitar als seus membres pel manteniment i avaluació, per fomentar l'intercanvi de coneixements entre els seus membres i amb els seus socis. El novembre de 2009, l’associació estava integrada per sis empreses artesanals de llavors en producció ecològica (quatre de França, una de Bèlgica i una catalana). L'objectiu principal és implicar als pagesos, aficionats a l'horta, restauradors i consumidors per tal que entre tots sigui possible un relleu cultural i agronòmic que s'ha anat generant durant els darrers 10.000 anys i evitar la seva desaparició